bolero acabat

Per fi!

Aquí us vaig ensenyar el principi del bolero, i per fi us puc dir que ja l'he acabat! Bé, el vaig acabar a finals de juny, concretament el dia 25 (en endavant, el dia que la Laura va conèixer el Tosar, data a celebrar a partir d'ara amb una tarta de Santiago per les nenes maques que fem mitja a la botiga taller de la Nadia). Ara ja el tinc rematat i tancat i n'estic superorgullosa, especialment dels calats de les mànigues, que em van fer suar:


L'Instagram m'ha tallat, però feia mans flamenques per a la foto. El calat havia de ser més llarg, però el de la primera màniga em va costar molt. Moltíssim. Vaig fer-lo i desfer-lo, no exagero, sis o set vegades, fins que em vaig plantar i vaig decidir escurçar-lo. "No t'has plantat", deia la Nadia, "has pres una decisió" (Nadia for president). Després vaig començar a fer la màniga, a augmentar, vaig arribar a l'esquena i, en lloc de fer com diu el tutorial, que fa el bolero en dues peces i després les cus, l'Asun (l'Asun és la profe, i també és molt fan del Tosar i del Manrique i de l'Auserón, tres homes tres que ens agradaria que ens diguessin "bon dia" sovint) em va proposar de fer una única peça, així que quan vaig tenir l'esquena de l'amplada necessària, vaig tornar a tricotar en circular per fer la segona màniga. I el segon calat em va sortir pim-pam, tu. I em vaig posar molt contenta perquè em feia molta por pensar que al final de tot l'hauria de desfer i refer mil vegades, també. I no, es veu que he après molt amb aquest bolero.



Aquí hi ha molts migdies de solet amb el Quico, i molts (molts) capítols de Bones, El mentalista i Cómo conocí a vuestra madre. I també hi ha algun programa del Calleja, però com que em molava molt lo de l'Everest, era incapaç de combinar-ho amb la mitja. I ara que l'he acabat estic contenta que puc tornar a mirar el Simon Baker non-stop, no només quan acabo una fila o quan vull descansar. 

He fet servir quatre cabdells i mig de la gamma Cotton Linen Stripes de la casa Schachenmayr (és que sóc molt gran, jo; si fes 1,71 otro gallo cantaría; la noia del tutorial n'ha fet servir força menys, deu ser més peque, clar). El vaig voler de cotó perquè inicialment havia de ser per a l'escalfament de les classes de dansa, però ara em fa peneta perquè potser se'm fa malbé, i hauré de buscar una altra ocasió per posar-me'l. 


Comentaris

la mireia ha dit…
ohhhh
què bonic!
ara, lleig això de culpar l'instagram! :-)
Nena, això és tremendo!
Jo en tenia un i entre assaig i assaig de dansa el vaig perdre :(
Felicitats!
Laura ha dit…
Gràcies, guapa! Ha sigut un senyor projecte!
libelula lilalula ha dit…
Oh là là! Això de les mànigues t'ha quedat molt bonic! Ja l'has estrenat???
Laura ha dit…
Encara no l'he estrenat... Potser quan tornin a venir Los Deltonos me'l poso, que el públic allà són agraïts. :)