I was made for loving you, baby

Fa cosa d'un parell de mesos em van demanar si podia fer un regal per a un bebè de pares rockeros. Això volia dir que el regal havia de ser rockero, clar. Vaig demanar referències de grups en què basar-me, que si no no sabia per on començar, i amb el que em van dir vaig triar jugar amb els Beatles, els Stones o els Kiss. Bàsicament perquè els altres no sabia qui eren i no sabia molt què fer ni què buscar per inspirar-me. La idea inicial era comprar una tela estampada amb motius del grup i fer-ne alguna cosa. Dels primers vaig trobar teles amb molts estampats, però eren molt grossos i no sabia ben bé què fer-ne i, francament, tampoc m'acabaven de convèncer; dels segons no vaig trobar cap tela amb la llengua fora, es veu que no la tenen comercialitzada, perquè no sóc l'única que en buscava, i un senyor en una web deia que era impossible trobar-ne, si volies que fos l'oficial, clar. I em quedaven els Kiss, i sí que vaig trobar-ne força teles amb mil estampats, però no era gaire capaç d'imaginar-me en què ho podia convertir. Fins que, no sé com, vaig anar a parar aquí i ho vaig veure claríssim. Vaig comprar aquest patró i m'hi vaig posar de seguida (breu incís: no trobeu moníssim el Travis, aquí?).

M'he après el nom del paio del monyete (Gene Simmons) i del bateria (Peter Criss), que de fet és el que em cau millor perquè es pinta com un gat i té els ulls verds, tot i que a la foto no s'aprecia però sí que són verds, eh, i llavors em recorda el Lorenzo i el trobo molt mono. Un dia, entre personatge i personatge, vaig somiar que anava a un concert dels Kiss i els cabrons no anaven pintats ni res, només el bateria, i jo m'indignava molt perquè portava la meva labor de punt de creu i me'ls mirava a l'escenari i no sabia qui era qui perquè no els podia relacionar amb el patró. En fi. 

La nena es diu Xiana, i se'ns va acudir que podria reformular la frase de la cançó, així segur segur que seria un regal superpersonalitzat.


Em va semblar un disseny molt gros per a un pitet, tot i que trobo que la Xiana amb un pitet d'aquesta gent estaria moníssima, així que se'm va acudir fer una capa de bany com la de la Lídia, però en lloc de cobrir la caputxa amb una tela tan mona (la Lídia és taaaan rebonica!), hi vaig cosir el panamà amb els Kiss i vaig deixar la resta de la caputxa sense cobrir. És que com que no feia punt de creu des que era peque, la Mònica de la merceria em va recomanar que ho fes en una roba de panamà a banda i després ho cosís en una capa de bany en lloc de brodar-ho directament en una capa de bany ja feta i amb espai per brodar, així evitaria que el darrere es veiés fet un fristro, que de fet és com va quedar. Però no es veu perquè em vaig encarregar de cosir-ho a la tovallola i va quedar ben tapat. I comparteixo com ho he fet i si algú se li acut suggerir-me millores, les accepto més que encantada!

La base quadrada de la capa va acabar fent uns 80 centímetres per cantó. Per fer l'angle de la caputxa vaig prendre les mides de les cantonades de la capa, i el llarg a banda i banda el vaig calcular una mica a ull. Com que tenia força rus, va quedar una caputxa generosa. El biaix que vaig cosir a les vores el vaig comprar vermell, a conjunt amb els llavis dels Gene Simmons, el Peter Criss i el paio de l'estrella a l'ull. L'altre es veu que se'ls pinta de color negre.


Primer vaig fer la caputxa. Vaig decidir que aquesta capa tindria les cantonades rodones, com la de la Lídia (si penso a cosir el biaix en cantonades amb angle recte em curtcircuito i no sé processar), així que el primer que vaig fer va ser arrodonir-la. I perquè em quedi ben rodonet faig servir un plat, que és un truc que vaig treure de la senyora que va penjar el tutorial de les bosses amb nanses i penso que és la mar de senzill i la mar d'útil.


I un cop vaig tenir la caputxa tallada vaig preparar el panamà amb el brodat per cosir-lo al rus (que dius, potser el podria haver centrat, també...). 


Un cop cosit, vaig retallar el panamà sobrer pel darrere, el vaig sobrefilar al rus i vaig preparar el biaix per fer la vora recta de la caputxa, ja que aquest cantó és l'únic que no s'ha d'unir després a la base de la capa. 



Un cop acabada la caputxa, vaig arrodonir les quatre cantonades de la capa de la manta, també amb el platet, i vaig cosir la caputxa en una d'elles. Ho vaig fer amb el punt del sobrefilat, em va semblar que quedaria més ben agafada. 


I després vaig preparar el biaix al voltant de la base de la capa. Primer pel darrere i després pel davant. A la caputxa vaig suar una mica, perquè el tros on hi havia el panamà era força gruixut (doble rus + panamà), però al final el biaix va quedar prou digne. I la capa... va quedar així!


Apa! Que segur que ara la voleu escoltar!


Comentaris

libelula lilalula ha dit…
Oh! Nova decoració! Molt maca! I té apartat sobre el Lorenzo i tot! Es farà famós, nena! Mira que un dia el veuen i el volen contractar...

La idea de la capa és una passada. Molt i molt bonica.
Si treballessis en un cole i la gent sabés de la teva traça per fer aquestes coses, a cada representació tindries molta feina. Però molta, molta, molta, eh?
Evidentment, jo et colaria alguna cosa de mides més grans (així, com per metre setanta i tal...). :P




Laura ha dit…
M'estàs dient que vols una capa de bany de la teva mida amb els Kiss en punt de creu i la frase: "I was made for loving you, libelula lilalula"? Perquè la faig, eh! :-P
libelula lilalula ha dit…
Apa que no seria espectacular: surto de l'aigua, a la platja, m'apropo a la meva tovallola i em poso la capa de bany dels Kiss, lluint la frase, amb el glamour que em caracteritza.

Et faries famosa, nena.
Laura ha dit…
Oh, no em donis idees...! :-P