sashiko

El sashiko es un tipus de brodat que prové del Japó. Se sol treballar amb teles de cotó, lli o jute. Els colors habituals són el blau anyil per a les teles i el blanc per al fil de brodar. Es parteix d'un dibuix o sanefa que es calca sobre la tela amb guix. Es tracta de repassar aquest dibuix o sanefa amb puntades discontínues, però uniformes. És a dir, han de ser sempre de la mateixa llargada, i l'espai entre puntades ha de ser sempre el mateix. Es crea un efecte realment bonic. Jo ho vaig voler provar fa temps i vaig comprar un parell de kits per Internet. En un dels kits tenia material per fer quatre sotagots i, en l'altre, material per fer un fermall. De moment he fet el primer. El kit, quan el vaig obrir, contenia tot això:

Quina presentació tan bonica!

D'entrada el sashiko pot semblar fàcil, però no ho és gens. Aconseguir puntades de la mateixa mida, en tota la llargada de la sanefa, tenint en compte les cantonades fa suar una mica, però com que la intenció és relarxar-me, si no em surten bé a la primera, ja em sortiran bé més endavant. Així és com em van quedar a mi:





Aprofito per demanar ajuda en un tema: per més que planxo les teles, a les fotos es veuen arrugades. Nenes que sabeu fer fotos, com puc aconseguir que em quedi un efecte planxat? ;-)

Aquest estiu, quan vam anar a Takayama vam trobar una botiga especialitzada en la tècnica de sashiko: hi havia kits, teles, fils, roba ja brodada... Una meravella! Fins i tot a la nit, quan vam baixar a la festa d'estiu del poble, la mateixa botiga havia muntat una paradeta per mostrar com brodaven. La festa d'estiu de Takayama va ser molt curiosa i divertida. Fa molt de goig que dones de totes les edats, nenes incloses, es posin tan guapes amb els seus kimonos. 

Takayama és una ciutat molt bonica. Està als Alps japonesos, verdíssims. Hi vam passar dos dies. El primer dia ens va ploure bastant perquè arrossegàvem la cua d'un tifó, així que vam aprofitar per dinar bé. És molt famosa la vedella de Takayama, la vam tastar amb verdures i salsa de miso. 


També vam  visitar un parell de museus: un de titelles i un de carrosses, típiques de la festa pròpia de la ciutat. 










A més, com que ens allotjàvem en un ryokan, teníem un onsen molt bonic, amb bones vistes, i ens va anar molt bé per relaxar-nos de la primera meitat del viatge i agafar forces per a tot el que encara teníem per endavant. Ai, quins records!

   

Comentaris

Cristina Plata ha dit…
A mi m'encanta com t'han quedat els sotagots. No semblen arrugats, més aviat és el relleu dels punts no? Són molt bonics :)
libelula lilalula ha dit…
Osti... terminologia viatgera. Un onsen, un ryokan...

La tela de les floretes blaves m'agrada molt i molt. Farà peneta posar-hi a sobre un got i tacar-la, no?
Laura ha dit…
No, no, es renta i avall!