Quina alegria de solet que ens ha portat la primavera! No m'ha deixat estrenar la gorra de llana que vaig acabar fa un parell de setmanes, però no passa res, la guardo per al proper hivern. Prefereixo el solet, francament.
El mes de desembre passat vam anar a Amsterdam. Vam estar-nos-hi quatre dies. Vam passejar molt vorejant els canals i el riu, vam menjar coses típiques i vam tastar cerveses artesanes locals, vam anar al Museu Van Gogh i a la Heineken, i fins i tot jo em vaig escapar un moment a veure el Kattenkabinet, un museu dedicat al gat. La cosa més kitsch que he vist mai! A Amsterdam vaig poder estrenar la gorra que m'havia fet la primavera passada i que no vaig ser a temps d'estrenar l'hivern passat (això d'acabar les coses fora de temporada és habitual en mi), i em va anar força bé, perquè ens va fer fresqueta.
Abans de marxar cap a Holanda vaig buscar botigues de labors i de llibres infantils, perquè m'agrada tornar a casa amb algun cabdell de llana o un metre de tela per convertir-ho després en un record del viatge i amb un conte infantil en la llengua del país que visito, rampells que m'agafen ara, ves. Vaig triar De Afstap, que ens va venir de pas tot passejant des de Westelijke fins a Jordaan. És una botiga molt petitona, de dos pisos molt ben aprofitats. Al pis de dalt estaven fent un taller i no hi vaig pujar, però al pis de baix vaig mirar i remirar les mill llanes que tenien, totes d'una qualitat excel·lent. Vaig triar dos cabdells de llana de color lila, la idea era fer una gorra com la grisa, però d'un altre color, amb la sort que de cada cabdell me n'ha sortit una, de gorra, i encara m'ha sobrat llana per si m'hi vull fer una borla. :-)
El tutorial de la primera gorra el podeu trobar aquí, i el de la segona, aquí. Tots dos són molt fàcils de fer. La grisa la vaig fer amb llana Katia i la lila, amb llana Rowan.
Des d'Amsterdam vam fer una escapada a Utrecht, que és ben mono, també. Més petitó, amb molts menys canals, però amb raconades i carrerons preciosos. I un gat famós, amb mural i tot. Hi vam anar perquè teníem entrades per al concert que hi feia Marillion amb motiu de la gira de Nadal. Jo no coneixia gaire Marillion; de fet, només tenia present Kayleigh (que la van tocar, mireu), però m'ho vaig passar realment bé. En tot moment s'hi va respirar un ambient molt acollidor, i l'Steve Hogarth em va enamorar des del primer minut: havia decorat el micròfon i els teclats amb floretes de ganxet i llumetes de Nadal, i vaig pensar que seria molt divertit poder dedicar-se a fer decorats de ganxet per a les estrelles del rock.
Comentaris