el vestit més bonic



Namíbia serà sempre moltes coses. Namíbia seran la Barbara, el Keith i el Greg, la soda verda del Greg; seran la Jo i la Wendy, el vi de la Jo i els esternuts de la Wendy; seran el Marco i el Matteo, els nostres veïns de tenda preferits, i seran també la Rosa i el Marco, la recepta de la pizza del Marco. Namíbia serà el Justus, el Saki i el Josia; el Josia i un cor gegant, bategant, pur i agraït.

De Namíbia vaig portar dos retalls de teles: un per fer-me un vestit per a mi i l'altre per fer alguna cosa per a la Mireia, encara no sé el què. Són dos retalls de cotó espès, molt rígid; tenen molt de cos, potser massa. Per casa corria aquest llibre i vaig pensar que amb el meu retall em faria un vestit molt semblant al top que surt a la coberta. La meva tela no era la més apropiada per al vestit, i ho sabia des del primer moment. Hauria d'haver utilitzat un cotó més flonjo, però jo ja m'hi veia, amb aquest patró i el meu estampat, així que, i què. Ja el rentaré moltes vegades perquè vagi perdent rigidesa, això rai.


El vestit és molt fàcil de fer, no té cap complicació. I com que ara em sobra temps, l'he enllestit ben aviat. Avui l'he estrenat per anar a fer el vermut i per ensenyar a fer punt de creu a la Cristina i la Bius. No és el vestit més ben cosit del món, ni el més espectacular (més aviat, de tan rígid, s'assembla més a un sac de patates que a un vestit), però per mi, ara mateix, és el vestit més bonic. Perquè és el vestit que em fa pensar en Namíbia i en tot el que ens vam endur d'allà. I en el que hi vam deixar.

Comentaris