Sunny Singh

Fa cosa d'un any i mig vaig conèixer el Sunny i, amb ell, un grupet de nenes dansaires la mar de mones: la Silvia, la Rosa, la Gemma, la Carol, la Jenifer, la Míriam, la Mònica, la Núria... El bollywood és l'excusa per trobar-nos, mes rere mes, a les classes d'un professor genial, amb una energia contagiosa i generador de molt bon rotllo. Compartim dansa, compartim cafès abans i cerveseta després. Compartim, sobretot, moltes ganes de ballar i de passar-ho bé.

Amb la Carol farem un trueque. Quan vam celebrar el sopar de Nadal l'any passat, ella va regalar una capseta de fusta decorada amb motius indis que li va quedar supermaca. A mi no em va tocar (em van tocar les arracades de la Silvia), i ara necessito un lloc on guardar tota la quantitat d'abalorios bollywoodienses que he anat adquirint i que m'han anat regalant durant els últims mesos. Total, que ella em farà la capseta i, a canvi, em va demanar un Sunny de feltre. El Sunny, davant de la idea, reia: "Haz muchos y los vendemos", però, bé, de moment n'he fet un amb l'esperança que li agradi a ell i a la Carol, que és qui el cuidarà a partir del setembre. 

El Sunny acostuma a portar una armilla de color lila amb unes lletres de color negre, i el feltre que tenia de la Nadia em va semblar perfecte per fer-la. També porta bombatxos blau marí que brillen. A mi no m'han quedat gaire cagats, els pantalons, però amb cinturó daurat penso que poden donar el pego. I sobre el "torniquete" (és el nom que s'ha guanyat la gometa dels bíceps entre les compis de la feina)... què voleu que us digui? Ell se la posa per macar, i al principi s'hi penjava dues boletes tipus pompón. A mi em fascinava el detallet de les boletes i ho comentava a les nenes: "Ho haveu vist?", els preguntava amb el somriure a la boca. Ara no se les penja perquè diu que li cauen quan balla, però jo les he volgut plasmar, perquè les boletes són una institució, ja.