Ara ja fa més d'un mes que porto lents de contacte a les classes de dansa. Sempre m'havia fer molta angúnia posar-me el dit a l'ull. Tanta, que fins fa dos o tres anys era incapaç fins i tot de posar-m'hi col·liri. Però, clar, assajant el xou per a l'aniversari de la Gemma em van sortir les ulleres disparades en plena volta flamenca i se'm va trencar la muntura. Per sort, a l'òptica en tenien una d'igual, però va ser l'excusa per provar les lents. La veritat és que es balla molt millor (millor de comoditat, no de qualitat :-P). I, res, com que me les emporto a la feina per posar-me-les abans de plegar, m'he fet una bosseta per posar-hi el líquid, l'estoig de les lents i una lent diària de cada ull, per si de cas les que tinc en ús no em van bé o em cauen per la pica. ;-)
És la típica bosseta del berenar. Quan l'hi vaig ensenyar al Quico em va dir que la tela estava molt ben triada perquè té forma de lent i tot.
Comentaris
T'ha quedat molt mona!!