Quan vaig aprendre a fer els cistellets reversibles de roba, m'hi vaig aficionar i si no n'he fet cinquanta, no n'he fet cap. Ara m'està passant una cosa semblant amb les tires de drap.
Ahir vam celebrar l'aniversari de la Miriam, i vaig pensar que n'hi faria un. La veritat és que són agraïts de fer: m'assec al sofà, el Lorenzo ve a investigar què estic fent, em poso musiqueta agradable i vaig fent. El de la Miriam l'he fet amb una bobina estampada i ha quedat així (és, bàsicament, el mateix patró que vaig seguir per al llitet del Lorenzo, però el començo a pujar molt abans perquè em quedi mida cistellet, no llitet).
Quan el vaig tenir fet, abans de rematar-lo, se'm va acudir deixar-lo un moment a la taula, sense vigilància, i al cap de dos segons algú ja se l'havia fet seu.
Per sort no em vaig haver de barallar gaire per recuperar el regal de la Miriam, que va quedar pràcticament intacte!
Comentaris
Una abraçada