necesser petitó o senyor moneder

Aquest curs m'he proposat aprendre a cosir cremalleres BÉ en moneders i necessers. A les faldilles, mira, ja queden més o menys dignes, però quan les he de posar a l'extrem d'un moneder... Ai, mareta, suo molt. I si el monederet en qüestió porta folro... Llavors ja o llenço el resultat o me l'accepten voluntàriament i em i em diuen que no es veu cap cagada, però sí que es veu, i em sap greu. Així que de moment les estic cosint de manera covarda, sense posar-les als extrems. A poc a poc, tu, que necessito aproximar-m'hi bé. 

Tinc moltes amigues que han celebrat l'aniversari des de la tornada de les vacances, i això m'ha anat molt bé per poder-los fer un regal personalitzat i amb molt de carinyo i, també, per practicar amb les cremalleres. Ara estic fent petits necessers (o supermoneders, depèn de l'ús que en facin) d'aquest estil, així que si sou amigues meves i feu anys en els propers mesos, molt probablement rebreu una cosa com aquesta: 


Personalment, aquesta combinació de colors m'agrada molt. De fet, sovint em passa que quan acabo de cosir aquests moneders me'ls vull quedar tots. ^-^

Vaig fer servir cotó color teula (un cotó força resistent, per això no hi vaig posar entretela per reforçar), un retall estampat de cotó més suavet, entretela amb un cantó adhesiu, LA cremallera, veta del color de la cremallera i fil de dos colors.


Primer vaig calcular la mida del moneder. Com que la cremallera era de 18 cm, vaig marcar amb guix un rectangle de 19 cm d'ample i d'alt, el que vaig voler. A la foto, les dues parts de l'esquerra configuren la part del davant del moneder (cosiré la cremallera a la part de baix del rectangle estret i a la part de dalt del rectangle alt), i la part de la dreta serà el dors del moneder, que és igual d'alt que les dues altres parts juntes més una mica més, per comptar també la cremallera. 


Després vaig enganxar la tela estampada sobre la tela de base. La Mònica em va aconsellar que ho fes amb entretela amb un cantó adhesiu, així quedaria més ben fixada. La veritat és que es queda molt més polit. Només és un cop de planxa i t'estalvies que després s'hi facin bossetes o la tela quedi arrugada. Quan planxo entretela sempre poso un full de paper entre la planxa i la tela en qüestió per evitar que la part adhesiva s'enganxi al ferro de la planxa. És un consell que em va donar la Nadia fa temps.


Un cop vaig tenir l'aplicació planxada i vaig retallar l'entretela que sobrava en els extrems, vaig cosir-hi una veta verda en la unió de les teles per donar-li un acabat més polit, ja que no havia fet cap mena de vora ni de res. A més, volia que hi hagués algun detall al moneder que fes conjunt amb la cremallera.  


Et voileà! Amb una costura a cada cantó, que queda més bonic que només una costura al mig. 


Llavors va venir la part de la cremallera. Jo sempre les preparo molt bé. Planxo a consciència el plec de la tela on anirà la cremallera i l'embasto abans de cosir-la a màquina. No la cuso arran expressament perquè vull que es vegi bé el color verd.


Un cop cosida la cremallera, vaig acabar de tancar-ne els extrems a mà, perquè es veuran en el moneder i volem que quedi tot... polit, sí! Bé, molt polit no queda, perquè la màquina em va fer un zurullito amb el fil taronja. Potser podria haver fet la foto a l'altre extrem de la cremallera, però en el moment no hi vaig pensar. Això sí, per davant, queda molt bonic!


Vaig provar de cosir la cremallera amb fil taronja per dalt i fil verd per baix per evitar aquest contrast, és clar, però no vaig aconseguir regular bé la tensió del fil i em quedaven petits piquets verds (mil·limètrics, però hi eren) a la part del davant. I vaig primar l'estètica. Vull pensar que un dia sabré cosir molt i molt bé i que això ja no em passarà.

Com que em va sobrar veta verda, en vaig posar a la part de dalt del moneder quan vaig encarar dret amb dret per cosir la part del davant amb la part del carrere. M'agraden aquests detallets. 


I res, un cop tot fet, vaig cosir els quatre cantons del necesser havent deixat la cremallera una mica oberta per poder-lo girar després. Vaig igualar i retallar les vores amb tisores de ziga-zaga i...


... ara el moneder és a Suïssa, amb la Montse. 




Comentaris

la mireia ha dit…
Hola, senyor moneder! :p