watermelons

Diumenge passat el Manel ens va convidar a dinar a casa seva. Feia ben bé un mes que no ens vèiem, des que vam tornar de les vacances. L'última vegada que havíem estat junts va ser a San Francisco, quan vam anar amb bici pel Golden Gate, vam jeure una estona davant de les Painted Ladies i vam fer un tast de vins de Califòrnia. Que bé que ens ho vam passar!

Durant el viatge vam fer molta conya amb les watermelons. Tanta, que ara, de la síndria, ja no en diem síndria, sinó watermelon. Se'ns ha quedat així. 

Jo volia tenir un detallet amb el Manel, perquè a més el Manel em va fer d'assistant (relativament) mentre jo teixia l'amigurumi de l'Elvis, així que vaig recuperar el patró de la garlanda de fruites del número 1 de la revista Ganchitos i li vaig fer tres sotagots amb forma de watermelon. Només tres, sí, perquè els faci servir quan ens convidi a la Mireia i a mi (i perquè m'hi vaig posar tard i no vaig tenir temps de fer-ne més). Li van agradar molt i ja me'n va demanar més, però bé, les posarem a la carta per als Reis i a veure què decideixen. Tot depèn de com es porti el Manel d'aquí a Nadal. ;-)

He de dir que el Manel ens va preparar un dinar molt bo i ens va tractar molt bé. Qui sap, potser si ens convida molt sovint i ens segueix oferint plats tan bons, els Reis seran generosos, hi, hi.