El trimestre passat per fi vaig poder apuntar-me a un curs de costura amb la Caterina Pérez. Feia molt de temps que la volia tenir de profe i, per circumstàncies de la vida, per fi es van alinear els astres per poder quadrar els meus horaris amb els seus. El primer projecte del curs ens va venir donat: cadascuna va triar roba per fer-se uns pantalons amb goma. Després dels pantalons, cadascuna podia triar la peça que volgués i la Caterina ens ajudaria a cosir-la. Jo ho vaig tenir clar des del principi: una faldilla de tul. Com la de la Sarah-Jessica Parker, com la de l'Helena Miquel.
La inspiració la vam treure d'aquí. Va ser divertit remenar tots els tuls a Ribes i Casals. També va ser divertit desplegar al passadís del costat de l'aula (a casa era massa arriscat, amb el Lorenzo voltant per allà) els cinc metres de tul i anar-los tallant en tires de 55 cm. I després unir-les en forma de dònut. Les meves companyes se m'apropaven i em deien, admirades, que "Quina feinada". I sí, quina feinada. La Caterina m'ajudava sempre que podia, ara frunzint el tul, ara desfrunzint-lo per si encara el podíem frunzir una mica més, ara tornant-lo a frunzir, però menys, perquè hem vist que ens arriba per fer-ne dues capes. Amb cinturilla, no amb goma. Ja que ens hi posem, ho fem bé. La cinturilla fa més elegant.
Vaig acabar-la pels pèls abans de Nadal, perquè, per Nadal, qui res no estrena, res no val.
Les fotos són de la Mireia: @mireiallc a Instagram.
Comentaris