davantal i clafoutis de cireres

L'any passat, pel sant, els meus pares em van regalar roba d'antaño. Bé, mocador de fer farcells, però nosaltres en diem d'antaño (o yore, si ens fem les xules i citem la Rachel en anglès). Vaig decidir que me'n faria un davantal vintage/mujeres desesperadas. M'agrada molt cuinar, però no m'agraden els davantals, em resulten incòmodes. Cuino amb roba d'anar per casa i ja està, si em taco, doncs no és tan greu. Però em feia il·lusió fer-me un davantal igualment. Hem trigat a fer-lo, però ha quedat molt mono. Disseny de ma mare, amb frunzit i tot! 



El vaig estrenar per fer un pastís de cireres. Havíem quedat per dinar amb la Teresa Maria i l'Anna i a mi últimament m'ha agafat per provar de fer pastissos nous quan dinem juntes, i elles s'arrisquen a tastar-los voluntàriament (són sacrificades!). La recepta és de la sogra de la Irene. És que la Irene sempre em parlava tan bé del pastís de cireres que menja quan van a visitar els sogres a França, que em venien moltes ganes de tastar-lo. 

  • 1/2 tassa de sucre
  • 3 ous
  • 2 tasses de farina
  • 1 sobre de llevat
  • 1 tassa de llet
  • 1 sobre de sucre de vainilla
  • 1/2 tassa d'oli de gira-sol
  • 600 g de cireres

Els ingredients s'han d'anar barrejant seguint l'ordre de la llista, afegint-ne un a la mescla cada vegada. Després s'aboca tot en un motlle i es posa al forn (preescalfat) a 160 graus 45 minuts de dalt i de baix, els últims minuts només de baix, i... Nyam! Va quedar boníssim! Tant, que el vaig voler repetir amb albercocs, en lloc de les cireres, i també va quedar deliciós.

Comentaris

libelula lilalula ha dit…
M'encanta aquesta roba. Em fa recordar quan anava al mercat amb la meva madrina, que sempre embolicava els no-sé-quants-milers d'ous (feia la compra per al cole) amb una tela com aquesta.

I el pastís fa venir mooooooooooolta gana. Just aquest any que he provat per primera vegada les cireres del poble, encara em fa més ganes d'intentar-lo (i jo no sóc de cuinar gens).
Laura ha dit…
Segur que tots aquests ous no eren per fer-te tu una truita???
Silvia T. Clarasó ha dit…
Que chulo tu blog, por,aqui me quedo a ver tus cosillas, silvia de. Chupchupchup y lanasifila
Peronets!!