faldilla de plecs

Durant la tardor vaig enredar ma mare per fer una faldilla de plecs. Mini. I es va deixar enredar. De vegades penso que es deixa enredar perquè així ve a casa i juga amb el Lorenzo, però després penso que ha de tenir una paciència infinita per ensenyar-me tantes coses de patronatge i que hauria de tenir jo més paciència quan li fa mimos al Lorenzo en lloc de repetir-me com he de cosir una cosa, per exemple. I és que se l'estimen molt, el Lorenzo, i és guai veure com hi juguen i li diuen coses maques. I la faldilla acaba sent una excusa. ;-)

Aquesta ha sigut complexa, amb els plecs i el folro i tot plegat, i la porto suuuperorgullosa. La vaig estrenar per al meu aniversari, i la portava tota contenta allà als pintxos, entre canyes, rialles i la millor companyia del món. 

La roba la vam comprar a Ribes i Casals. Quan la vaig veure me'n vaig enamorar de seguida. Va ser un d'aquells amors a primera vista, com quan veus Drive i creus que el Ryan Gosling és l'home més guapíssim del món i el vols per a tu.

La tela del folro és moníssima, oi? ^-^